La historia de les drassanes Furia Yacht S.A (Dresport -Drassanes esportives S.A-  fins el 17 de novembre de 1987 segons consta publicat en La Vanguardia del dia 23 de desembre de 1987 signat pel secretari del consell d' administració Jaime Piqué Mateu), fundades a  Lliçà de Vall, provincia de Barcelona, Ctra, Sabadell, Granollers, Km 11,2  - E 08185 Llisa De Vall - Tel: 93 843 80 12 -Fax:93 843 98 86, començà l'any  1978 amb els models  Furia 28, veler dissenyat pel català Albert Cabal  i el Furia 33. 

Anteriorment va existir l'empresa INERGA fabricant dels velers PUMA en la seva divisió Nao-Glass,  (L'any 1959 es creà la firma INERGA a Barcelona, empresa familiar que en els seus primers temps es dedicà a fabricar productes molts diversos en plàstic, alguns d'ells amb desenvolupament propi - fins i tot, amb patents- i destinats a mercats exteriors. L'any 1971 la seu d'INERGA es trasllada des de Barcelona a Polinyà i al llarg d'aquesta dècada la firma s'especialitzarà en la fabricació de components plàstics per a l'automòbil. El 1978 l'empresa s'incorpora a la companyia PROVINSA GAY. Inerga fva ser adquirida per Letona y Asociados l'any 1983 al Banc de Madrid i l'any 1985 canvíà de propietaris incorporant-se les companyies alemanyes EUROTECH i VATI que assoleixen la propietat total l'exercici següent. L'any 1990 el capital social passa a mans d'EUROTECH i KLOCKNER, fins al 1992, quan l'adquireix el grup alemany PEGUFORM i l'empresa passa d'anomenar-se INERGA a dir-se PEGUFORM IBÉRICA).  El principal accionista del grup, un peculiar mariner de terra (sempre anava amb la seva  gorra de capitán de no se què) que no tenía fills i que s'havia gastat una fortuna en construir vaixells,  juntament Albert Cabal i el exDirector Comercial, Jaime Piqué, el Cap de magatzem i altres empleats com el Sr. Cañabate  varen llogar unes naus a Lliçà de Vall i crearen DRESPORT SA, o sigui les Drassanes Esportives, on començaren a fabricar els models Furia 28 ( noms com Carajillo o Toyan, velers que a principis dels anys 80 navegava molt bé en competició guanyant moltes de les regates) i Furia 33. Aquests dos velers tingueren un gran éxit de vendes i varen permetre a les drassanes començar una serie de projectes a fí de modernitzar paulatinamente la seva gamma. 

Dos anys després Albert Cabal va separar-se dels seus socis i va crear unes noves drassanes on va fabricar el model FALCON. Mentre DRESPORT començà a fabricar el  Furia 25 destinat a fer-se un forat entre els afeccionats  que cerquen els seu primer vaixell i que va ser dissenyat per Dubois, més tard s'anomenaria Furia 26 quan Joubert-Nivelt varen remodelar-lo. El 1982 Dresport realitza un acord privat amb els seus acreedors (cesament total d'activitats por un any y liquidació de l'actiu no inmovilitzat per el pagament d'un deute de 90 milions de pessetes),  potser era un primer avís per les dificultats que tindrien més endavant. Aviat arribaria el Furia 37, la primera unitat va ser adquirida pel Camilo José Cela Conde, Furia 1000, disseny de Joubert-Nivelt i després anomenat Furia 1040. 

En 1984 fou presentat el Furia 32, potser el model que va tenir més acceptació i al meu parer un dels millors models del veler Furia. D'aquest model es varen fabricar unes dues-centes unitats. Dos anys després passaria a anomenar-se Furia 332 amb una remodelació de la popa.  Després es fabricà el Furia 44 pensat per satisfacer als clients de la marca que cerquen un model de major eslora. Un model que té un tractament especial és el Furia 3/4 que va ser dissenyat per Joubert/Nivel pel Campionat del món de 1982, categoria 3/4 de tonelada y que participaven Gorostegui i Doreste segons explica La Vanguardia del dia 24 d'agost de 1982 celebrat a Denia. Aquest model de regates fou comercialitzat per Dresport i construit a les drassanes Barracuda. Un dels que va tenir la sort de navegar amb aquest model, Sr. Ferran Garau m'explica que com a tripulant del Flavia recorda que a vegades arribavem en temps real davant els Two Tonners.
Com ja hem dit l'any 1987 la drassana Dresport va passar a denominarse Furia Yacht fins l'any 1992 en que va tancar definitivamente. Durant tots aquests anys el Director de l'astiller fou Jaume Piqué el cual declarava a la Revista Skipper Market que el Furia destacaven pel seu estil personal amb el que foren dissenyats per les seves característiques especials que els convertien en grans creuers familiars però sense renuncia a unes bones prestacions esportives. 

L'any 1989 i durante el Saló Náutic de Barcelona es presentava el Furia 302, un veler amb acabats de primera qualitat que va ser molt valorat pels aficionats a la vela de creuer. En 1991 Furia presentava el seu model 372 . Es tractava d'un diseny de J/N completament nou amb una roda més vertical, un coeficient prismàtic molt més alt i una popa més amplia. Aquest any el ministre de torn començava a cargarse la industria naviera Espanyola (veure La Vanguardia del dia 17 de gener de 1991). Uns mesos més tard va presentà el modelo 382 i el 392 una evolució del 382 (que a la vegada ve del 37) amb un nou disseny d'orsa i timó i una popa remodelada. L'any 1993 definitivament Furia Yacht va tancà, com ell altres drassanes conegudes com Laraya, Northwind, Viudes. Era la crisis de 1993 segons comentava el director del saló nàutic de Barcelona Miquel Rafart. Llegir La Vanguardia d'aquest dia. 

Qué va passar despres?

Enrique Ribot, Director de Northwind, ens explica a la revista Náutica  que els plànols dels Northwind dissenyats per Angus Primrose en 1972 arribaren a Espanya mitjançant les drassanes Mistral de Rubí, i Orlando Sanciveli, un argentí que es convertiria en un dels homes més importants de la nàutica a Catalunya i Espanya, els comprà quan va desaparéixer la firma. Sanciveli començà a construir barcos a Sant Andreu de la Barca però va tenir que renunciar a la marca Mistral, registrada por la famosa firma francesa d'equipaments per a la pràctica del windsurf. Després d'aquesta renuncia, l'argentí va registrà una nova marca, North Wind, i va construir vaixels fins a principis de l'any 90 quan la crisi internacional va esborrar del mercat  Furia Yacht, Fortuna, Viudes i també l'empresa que ell dirigía. Abans les drassanes catalanes competían amb les millors del món però ara ens han deixat a la voravia .La culpa, assegura Enrique Ribot, la té l'Administració, que no ens recolza però també el sector, que podría organitzar-se molt millor.

La familia Ribot, juntament amb altres inversors varen endegar Ola Astilleros, una nova empresa que, després d'arribar a un acord amb Sanciveli i aglutinant treballador i actius de Viudes, Furia i Puma, va tornà a fabricar els mítics velers Northwind amb l'argentí al cap del departament de producció.

equipo

Ed Dubois

Ed Dubois

web